Caminant sota la pluja...

"Tots caminant sota la pluja, el llarg viatge ens crida,
anem travessant, entre les flors, els anys.
Sense dir res, sense respostes ni equipatge, et guies,
sense saber el motiu d'anar endavant.

Una ciutat, un dia, sempre un altre
sents les mirades buides, el sol ja cau.

Buscant endins, sota la pell, aquella flama viva,
tallant arrels que mai no vam triar.
La lluna enfila plena, pàl.lida i salvatge, antiga;
la nit, avui, res no et podrà aturar.

SENTS COM VAN PASSANT ELS DIES,
SENTS COM VAN PASSANT A CADA INSTANT.
SEMPRE, ARA I AQUÍ, ESTIMO,
AIXÍ EL CAMÍ SERÀ MÉS GRAN.
VEUS COM VA PASSANT LA VIDA,
PREN ALLÒ QUE ET DONI A CADA PAS,
NI L'AHIR NI EL DEMÀ NO T'HAN D'ATURAR."

El llarg viatge (Sopa de Cabra)