dijous, 14 de gener del 2010

Qui és la teva mamà?

0 comentarios
Algú li va preguntar a un nen: "Qui és la teva mamà?".

 I ell va contestar: 



La mamà és aquesta senyora que duu en la bossa un mocador amb els meus mocs,
un paquet de *toallitas, un xumet i un bolquer d'emergència. 

La mamà
és aquest coet tan ràpid que va per casa disparat i que està a tot arreu al mateix temps.

La mamà és aquesta malabarista que posa rentadores amb l'abric posat mentre li obre la porta al gat amb l'altra, sostenint el correu amb la barbeta i apartant-me de la galleda d'escombraries amb el peu. 

També és aquesta maga que pot fer desaparèixer llàgrimes amb un petó. 




La mamà és aquesta forçuda capaç d'agafar en un sol braç els meus 15 quilos
mentre, amb l'altre, empeny el carro de la compra. 

La mamà és aquesta 
campiona d'atletisme capaç d'arribar en desenes de segon de zero
a cent per a evitar que caigui per les escales.

És aquesta 
heroïna que venç sempre als meus malsons amb una carícia.

La mamà és 
aquesta senyora amb el cabell de dos colors que diu que, quan tingui 
un foradet, va a la pelu.

La mamà és aquest contacontes que llegeix i inventa les històries més divertides sol per a mi. 

És aquesta 
xef que és capaç de fer-me un sopar bonissim amb dues ximpleries que quedaven en la nevera perquè se li va oblidar anar a comprar, encara que després ella es quedi sense menjar. 

La mamà és aquesta senyora amb 
bigoti i trenetes en els pèls de les cames que jura que quan
tingui un moment, es depila. 




La mamà és aquest metge que sap, amb només mirar-me, si tinc febre,
quanta, i el que ha de fer perquè baixi. 

És aquesta economista 
capaç de posar-se la roba de fa centenars d'anys perquè jo vagi bé maco. 

La mamà és aquesta cantant que totes les nits entona la melodia més dolça mentre em bressola una estona. 

És aquesta pallassa que fa que em mori de riure amb solsament moure la cara. 

És aquesta 
somnàmbula que pot aixecar-se dormida a les quatre del matí, 
mirar si m'he fet pipi, canviar els llençols, donar-me xarop per a la 
tos i un xic d'aigua, i tot, a les fosques i sense despertar-se. 





La veus? La meva mamà és aquella, la més maca, la que somriu.

dimarts, 12 de gener del 2010

La meva primera peli al cinema

0 comentarios
Nico és un petit ren que somia volar com el seu pare, un dels rens que arrossega el trineu de Santa Claus.


Etiquetas

 

La petita Afra Copyright 2009 All Rights Reserved Baby Blog Designed by Ipietoon | All Image Presented by Online Journal