Carta d'una mare als Reis Mags

Benvolguts Reis Mags:

Us escric aquesta carta amb un llapis vermell de la meva filla, al dors d'un rebut, asseguda al costat de la rentadora entre un rentat i un altre, perquè qui sap quan tornaré a tenir una mica de temps lliure en els pròxims 18 anys.
He estat una bona mare durant tot l'any.
He alimentat, rentat i cuidat als meus fills cada vegada que ho han necessitat.
He visitat el pediatre moltes més vegades del que he visitat al meu propi metge. He venut seixanta-dues paperetes de loteria de nadal del futbol del meu fill.....

Pensava que, potser vist que no us he demanat mai res, aquest Nadal podria-ho portar-me algunes cosetes.
Aquí teniu els meus desitjos:

M'agradarien una panxa plana, d'aquestes de les artistes de hollywood, uns braços que no dolguessin i fossin prou forts com per apartar la meva filla de la lleixa de les llaminadures, mentre fa una rebequeria al mig del supermercat.

També voldria una cintura, ja que en algun costat vaig perdre la que tenia, cap al setè mes del meu embaràs.

També m'agradarien unes finestres resistents a les empremtes, una emissora de ràdio que només posi notícies per a adults, i saber què passa al món, així com, una televisió que no contingui sol programes d'animals que parlen, i un raconet secret darrere de la nevera on poder amagar-me per parlar per telèfon.

En l'aspecte pràctic, voldria un ninot que parli i digui, "Sí, Mama" per ajudar-me en la meva autoestima com a mare, juntament amb dos nens que no es barallin, i tres parells de texans que es cordin sense necessitat de tanta força.

També m'agradaria una veu nova, ja que la meva veu sembla ser fora de l'abast auditiu dels meus fills i tan sols pot ser escoltada pel gos.

Seria meravellós si fessis que els meus fills ajudessin a casa sense necessitat de demanar diners a canvi.

Si fos tard per trobar tot això, voldria almenys el temps suficient per raspallar-me les dents i pentinar-me decentment, (tot en el mateix matí), o el luxe d'asseure'm i menjar el menjar calent, no a temperatura ambient, sense que hagi de menjar-la abans o després que la meva família sopi.

M'agradaria experimentar, què se sent dormint una nit sencera de la tirada, sense interrupcions de cap classe....

Bé, Reis Mags, l'alarma de l'assecadora m'indica que ha acabat el seu cicle i la meva filla s'ha adonat que estic aquí tancada. Crec que vol que li torni el seu llapis. Que tingueu un bon viatge i recordeu-vos de treure-us les botes humides abans d'entrar.
Podeu menjar-vos les galetes que us deixem a la taula, però amb compte de no llançar molles a la catifa.
Amb afecte... MAMA!!


P.S. Ah!... una altra cosa, podeu anul·lar tots els meus desitjos amb tal que feu que els meus fills creixin feliços, sans i es converteixin en persones de bé.