Sens dubte hi ha gent que diu que és una llegenda. Però el cert és que hi ha documents que expliquen que realment la història és certa. En tot cas, aquí us expliquem com va anar tot plegat. Era una santa molt gironina però malauradament durant molt temps en vàrem perdre la tradició.
Sant Narcís i Sant Feliu la varen conèixer durant un viatge a Alemanya ( diuen que els avis de Afra van arribar procedents de Xipre a Augsburgo i que allí van ser iniciats en l'adoració de la deessa Venus. Afra va ser lliurada com prostituta al servei de la deessa per la seva pròpia mare Hilaria). Durant una nit tempestuosa varen veure una llum a l'horitzó i varen aixoplugar-se en un casa. No era precisament un convent. Els dos sants varen convertir a totes les noies que hi havia a la casa al Cristianisme. La que era més bonica, Afra, va acabar doncs essent santa. Malauradament, va ser cremada a la plaça d'Ausburg per ser cristiana.
Quan Sant Narcís va tornar a Girona en va portar una relíquia que va venerar-se durant molt temps a l'esglèsia de Sant Feliu. Més endavant van ser traslladades a l'actual esglèsia de Santa Afra, molt a prop de Sant Gregori.
Santa Afra és invocada contra les pedregades i també per guarir de diverses malalties: febres, tifus, verola, xarampió, ronya, lepra i tumors diversos.
Segons una llegenda popular, el 5 d'agost, dia de l'Aplec de Santa Afra, és quan s'experimenten amb més força els raigs del sol i, en canvi, el bestiar dels masos propers al santuari resten a l'aire lliure com si res. També és popular l'adagi que diu "En l'Aplec de Santa Afra ni les mosques ni les abelles piquen".
0 comentarios on "El meu nom"
Publica un comentari a l'entrada