"No em donis tot allò q demano. De vegades només demano x veure fins quant puc agafar."
"No em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho."
"No em donis ordres. Si enlloc d'ordres de vegades em demanéssis les coses, jo ho faria més rapid i amb més plaer."
"Compleix sempre les promeses bones o dolentes: si promets un premi, dóname'l, però també si és un càstig."
"No em comparis amb ningú. Si tu em fas sentir millor que els demés, algú patirà, si em fas sentir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi."
"No canvïis d'opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix i mantingues aquesta decisió."
"Deixa'm valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo mai n'apendré."
"Quan faig alguna cosa malament, no m'exigeixis que et digui perquè ho he fet. De vegades ni jo mateix ho sé."
"Quan estàs equivocat en alguna cosa, admet-ho i creixerà l'opinió que tinc de tu, i així m'ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també."
"Fes tu primer el que em dius a mi que faci. Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho digus, però difícilment faré el que tu diguis i no facis."
"Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "no tinc temps per tonteries" o "això no té importància", tracta de comprendre'm i ajudar-me."
"I estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que no creguis necessari dir-m'ho."
3 comentarios on "Peticions de un fill/a a tots els pares del món"
Quan més gran sóc...més m ´adono que sóc molt molt petit....Hem resta tant per apendre dels món i dels demés...i sobretot de la vida, que mostra la seva complexitat, per subliminar la insignificància dels humans en aquest univers...No som res o ho som tot...Sempre des de molt petit m´ho he preguntat, i veient la meva filla i com evoluciona d´un no res a un inmens món de sensacions i energia...qui sap on és el límit de les persones...?
El límit el posa cadascú...i jo estic molt per sota del meu....
T´estimo filla, i es que hi veig en tú i la teva mare, el que a mi hem manca per assolir el meu hedonisme...
Tu quant mes gran mes te n'adones de lo petit que ets i jo si alguna cosa he apres a la vida es que auqestes declaracions teves son cares de escoltar. Felicitacions a la teva filla i a la teva dona per tenir a un pare com tu!
Isabel Verdaguer Foz
M'he equivocat i li he posat el comentari de l'Isabel amb la direccio de la Vik.
L'Ari tmb vol dir la seva :
Els petits canvis son poderosos i l'Afra tan petita tambe es poderosa!!!!
Cris no deixis mai de mirar al cel ......
;-)
Publica un comentari a l'entrada