diumenge, 16 de setembre del 2007
Què vols fer-me saber, princesa de l'estora?
"Què vols dir-me, clarejant arran de cadira,
ulls de sucre, manetes de quart de pam,
que has baixat del teu castell de jocs i joguines
al nostre món, ple de manies i de gent gran?
Què vols fer-me saber, princesa de l'estora?
A quin déu clama justícia el teu dit alçat?
Amb què haurà ensopegat la teva pell de monja?
Quin daltabaix el nou dia ens té reservat?
Que has deixat joguines i jocs
escampades a l'eixida
i entre els meus genolls véns a plorar.
Que una vespa,
que una flor,
que festejant
t'han ferida, el meu infant.
Eixuguem-li les llàgrimes,
posem-li al dit fang.
Que una vespa,
que una flor,
que festejant
l'han ferida, el meu infant.
Hi ha paranys i espines
i jocs i joguines.
Ja saps una cosa més. Una nova experiència.
Corre, afanya't a mostrar el dit ferit al món,
cordillet de la meva baldufa de guerra.
Quina urgència no t'estarà esgarrapant el cor?
que has deixat joguines i jocs
tot escampat a l'eixida
per sortir als carrers a pregonar.
Que una vespa,
que una flor,
que festejant
t'han ferida, el meu infant.
Eixuguem-li les llàgrimes,
posem-li al dit fang.
Que una vespa,
que una flor,
que festejant
l'han ferida, el meu infant.
Hi ha paranys i espines,
jocs i joguines."
Jocs i joguines de J.M. Serrat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentarios on "Què vols fer-me saber, princesa de l'estora?"
A dit alçat assenyalador
en braços d' un o altre
com vocacional explorador
descobreix el mon incansable.
Un oh!! emocionat
dels seus llavis ha esclatat
quan els seus ulls s'han creuat
amb un gatet errant despistat.
Tot es nou, tot es interessant
tot es digne de ser investigat.
No hi ha cara mes gratificant
quan la maneta d'aquest infant
conquereix quelcom picant
mostra de la fita aconseguida.
Quan als somnis et lliures exhausta
el teu descans es celat
per un avi amatent i abnegat
que amb un fil de veu xiuxiuejant
que li neix al cor i als llavis li esclata
-Que n'és de bonica!!!
Al despertar companyia reclames
tetetete grrrrr tetetete ....
l'àvia t'alça del llitet de baranes
i es queda emocionada sense alè
quan efusivament la barbeta li caixales.
amb un fil de veu xiuxiuejant
que li neix al cor i als llavis li esclata
-Que n'és de bonica!!!
Publica un comentari a l'entrada