
"Què vols dir-me, clarejant arran de cadira, 
ulls de sucre, manetes de quart de pam, 
que has baixat del teu castell de jocs i joguines 
al nostre món, ple de manies i de gent gran? 
Què vols fer-me saber, princesa de l'estora? 
A quin déu clama justícia el teu dit alçat? 
Amb què haurà ensopegat la teva pell de monja? 
Quin daltabaix el nou dia ens té reservat? 
Que has deixat joguines i jocs 
escampades a l'eixida 
i entre els meus genolls véns a plorar. 
Que una vespa, 
que una flor, 
que festejant 
t'han ferida, el meu infant. 
Eixuguem-li les llàgrimes, 
posem-li al dit fang. 
Que una vespa, 
que una flor, 
que festejant 
l'han ferida, el meu infant. 
Hi ha paranys i espines 
i jocs i joguines. 
Ja saps una cosa més. Una nova experiència. 
Corre, afanya't a mostrar el dit ferit al món, 
cordillet de la meva baldufa de guerra. 
Quina urgència no t'estarà esgarrapant el cor? 
que has deixat joguines i jocs 
tot escampat a l'eixida 
per sortir als carrers a pregonar. 
Que una vespa, 
que una flor, 
que festejant 
t'han ferida, el meu infant. 
Eixuguem-li les llàgrimes, 
posem-li al dit fang. 
Que una vespa, 
que una flor, 
que festejant 
l'han ferida, el meu infant. 
Hi ha paranys i espines, 
jocs i joguines."
Jocs i joguines de J.M. Serrat